No me’n puc estar de passar-vos l’article d’Avui d’en Salvador Sostres el qual, com gairebé sempre, fa una bona repassada a qui se la mereix.
Zapatero ha comparat Chacón amb la presidenta de Xile, Bachelet, que
els únics mèrits polítics que se li coneixen és que el seu pare, el
general Bachelet, va ser depurat per un altre general, el que vencé,
Pinochet. Coses de generals. La criminalització del general Pinochet és
un dels símbols de l’esquerra. És una icona, tal com la fotografia de
Bachelet és penjada a molts bars de lesbianes. L’esquerra que penja
pòsters sense preguntar-se mai per la realitat i és capaç de qualsevol
cosa per tal de poder seguir vivint del tòpic i no haver de pensar.
Aquesta esquerra que lloa el sistema educatiu de Castro i es posa les
mans al cap pels nens segrestats de Xile. La mateixa que es manifestava
contra l’Aznar per la guerra de l’Iraq i ara mira per la tele com els
tiets de la Xina massacren tibetans. Quan caigué el Mur resumiren que
la idea era bona i que la culpa de tot la tingueren les persones que
l’aplicaren. Bachelet i Chacón tenen en comú que per explicar llurs
mèrits hem de referir-nos a les circumstàncies. Bachelet és filla d’un
general assassinat i la Chacón és una dona i de barriada. A Espanya,
com sempre, acaben puntuant coses de més avall. Si mirem la realitat,
és veritat que Pinochet en pelà més d’uns quants, però va deslliurar
Xile de l’atrocitat comunista i va donar-li la prosperitat gràcies a la
qual encara avui és l’únic país seriós de l’Amèrica de baix. Va
convocar eleccions i va plegar, cosa que mai no ha fet cap dels
comunistots que l’esquerra idolatra tant. Si mirem la realitat, Chacón
va ser una horrible ministra d’Habitatge, el seu pla el van haver de
retirar, i durant la campanya, incapaç de cap idea, va lluir ventre
prenyat. Ja fa bé Zapatero de comparar-les, tot i que em temo que les
volia afalagar.
els únics mèrits polítics que se li coneixen és que el seu pare, el
general Bachelet, va ser depurat per un altre general, el que vencé,
Pinochet. Coses de generals. La criminalització del general Pinochet és
un dels símbols de l’esquerra. És una icona, tal com la fotografia de
Bachelet és penjada a molts bars de lesbianes. L’esquerra que penja
pòsters sense preguntar-se mai per la realitat i és capaç de qualsevol
cosa per tal de poder seguir vivint del tòpic i no haver de pensar.
Aquesta esquerra que lloa el sistema educatiu de Castro i es posa les
mans al cap pels nens segrestats de Xile. La mateixa que es manifestava
contra l’Aznar per la guerra de l’Iraq i ara mira per la tele com els
tiets de la Xina massacren tibetans. Quan caigué el Mur resumiren que
la idea era bona i que la culpa de tot la tingueren les persones que
l’aplicaren. Bachelet i Chacón tenen en comú que per explicar llurs
mèrits hem de referir-nos a les circumstàncies. Bachelet és filla d’un
general assassinat i la Chacón és una dona i de barriada. A Espanya,
com sempre, acaben puntuant coses de més avall. Si mirem la realitat,
és veritat que Pinochet en pelà més d’uns quants, però va deslliurar
Xile de l’atrocitat comunista i va donar-li la prosperitat gràcies a la
qual encara avui és l’únic país seriós de l’Amèrica de baix. Va
convocar eleccions i va plegar, cosa que mai no ha fet cap dels
comunistots que l’esquerra idolatra tant. Si mirem la realitat, Chacón
va ser una horrible ministra d’Habitatge, el seu pla el van haver de
retirar, i durant la campanya, incapaç de cap idea, va lluir ventre
prenyat. Ja fa bé Zapatero de comparar-les, tot i que em temo que les
volia afalagar.
Estudiants de tot el món aprenen
"NO HABÉIS PARADO DE JODER" Enric Vila diu que "tenim els collons plens” d’EspanyaEnric Vila, en una imatge d’arxiu
Aquest dijous 7 de febrer, Unitat Nacional Catalana convoca una concentració a la plaça de Sant Jaume de la capital, a les 20.30h, per manifestar el nostre rebuig ferm a l'amenaça integrista islàmica sobre el nostre país i per reivindicar el nostre compromís en construir una Catalunya plenament democràtica i catalana.