Contra la sequera, expulsió (una veritat incòmoda)

Els nostres polítics acaben de
descobrir que la sequera existeix. Després d’anys d’ignorar el problema ara
s’adonen que, efectivament, hi ha sequera. I ara correm-hi tots. Després d’anys
de correus secs, de collites malmeses, de manca de neu al Pirineu, d’hiverns
càlids, de rius eixuts i d’incendis forestals que arrassen el país any rere
any, ara s’adonen que hi ha una cosa que es diu sequera.

Les idees de bomber del tripartit són
de l’alçada d’un campanar: portar aigua en trens (amb el Sevillano, potser?), fer transvassaments de rius i enfrontar els
territoris del país… I només se’ls acut que els
ciutadans mirem cada gota d’aigua que gastem (i paguem, és clar) i que ens
sentim culpables (això tant com es pugui) per si en gastem massa. És molt bonic
carregar al mort a l’esquena del ciutadà, i tant que sí!

I tot per
no reconèixer una veritat molt incòmoda.
Una veritat que ells han provocat
durant anys. Per què no s’atreveixen a parlar de l’excés de població que pateix
Catalunya? Catalunya pateix una greu superpoblació, un excedent humà que ha
disparat la demanda de recursos energètics en l’última dècada.

Avui, un petit país com Catalunya, té
l’esgarrifosa xifra de més de 7.500.000 habitants. Això, al govern d’esquerres de debò els deu
semblar la cosa més superfashion i sostenible del món, però reconeguem d’una
vegada que és una autèntica bestiesa.

En els últims anys s’han construït
milers i milers de pisos, cases i infraestructures sense cap mena de control.
Una febre constructora totalment desbocada i un autèntic malbaratament
energètic sense precedents. Tot, és clar, amb la complicitat dels qui es
proclamen ecoloshistes i d’esquerres de
debò
i dels qui pacten amb ells.

Amb aquest excés de població que ha
col·lapsat el país a tots els nivells, no és estrany que els recursos
s’esgotin, i més encara quan les condicions meteorològiques no hi ajuden.

Senyors, Catalunya no és infinita com
l’univers. Aquí no hi cap tothom. Per què no ho volen reconèixer? Què amaguen
amb aquesta política indiscrimiada de portes obertes de bat a bat com si això
fos una comuna hippie? Catalunya és un país mediterrani, amb hiverns i estius
secs, sense pluges, i unes primaveres i tardors més humides. Això, és clar,
abans del canvi climàtic. Ara tot és diferent. Com volen que no manqui aigua
si, a més del canvi climàtic, vostès no paren de fer entrar gent aquí
indiscriminadament i augmentar, així, la pressió brutal sobre el territori i
els recursos energètics de Catalunya? Aquest és el seu brillant concepte de
“desenvolupament sostenible”? Sostenible per a qui? A aquest pas, amb cada cop
més població i, per tant, amb més demanda d’aigua, en aquest país ja no s’hi
sostindrà ningú.

No amaguin la realitat. Cal tancar
les portes a aquesta disbauixa en què s’ha convertit Catalunya. Aquí no hi cap
tothom. No només per una qüestió d’espai, sinó perquè els recursos de Catalunya
són limitats. Senyors, els agradi o no, Catalunya necessita desprendre’s
d’aquesta allau indiscriminada de població que ha col·lapsat el país per totes
bandes i que provoca un excés de pressió sobre el territori i una demanda incontrolada
dels recursos energètics.

Deixin d’amagar la veritat que tant
els incomoda. Ara encara hi són a temps per evitar que aquest país peti per totes
bandes. D’aquí a uns anys -pocs, molt pocs- serà massa tard.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.