Hi ha gent que no mereix viure. I no s’ho mereix perquè la seva existència perjudica la dels altres.
Hi ha gent que fa por. No pas per la manera com vesteixen. No pas pel que diuen. No. Hi ha gent que fa por perquè en aparença són gent normal. Ho semblen, però no ho són. Són persones que pots tenir per company de feina i portar-t’hi d’allò més bé. Gent que passa els caps de setmana amb la família, amb els nanos. Marits i mullers exemplars. Els veïns que t’ho deixen tot sense demanar-te res a canvi. Els amics amb qui pots confiar.
Però aquesta gent fa por precisament perquè rere l’aparença de normalitat s’hi amaga la personalitat d’un delinqüent, d’un bàrbar, d’un psicòpata. Quina persona normal podria sinó ser capaç d’abandonar els seus propis pares en una benzinera, en un descampat, i ara també, als serveis d’urgències?
L’altre dia ho veia a les notícies. A Espanya s’ha posat de moda (i aviam quan triga a arrelar aquesta moda a Catalunya, que espero que mai) de portar els avis al servei d’urgències al·legant que està malalt. Unes hores més tard, quan surt el metge a comentar la situació amb els familiars, el metge es troba que aquests ja no hi són, i fins i tot han marxat de la ciutat per anar-se’n de vacances.
M’agradaria molt que a aquestes persones -a aquests fills de puta que podrien ser el teu veí- els passés el mateix que ells ara han gosat fer amb els seus pares. Tant de bo algun dia els seus fills els facin el mateix a ells i puguin venjar, així, el que els seus pobres avis -que els ho van donar tot als seus fills sense res a canvi- no poden fer pel seu estat de dependència.
Tant de bo algun dia la meva misantropia no tingués raó de ser…
Passa coses molt estranyes i afortunadament de moment, no deixa de ser casos aïllats. Hi ha gent tan egoïsta que tot el que no els produexi una diversió, els estorba, fins i tot els propis pares. És al.lucinant. Però , això no està sancionat per la llei?