Jo no crec en déu: crec en Bach.
Al món hi ha grans compositors. Hi ha
grans músics. Hi ha grans instrumentistes. Hi ha grans sol·listes. Hi ha grans
intèrprets. Ells interpreten la música, però Bach la va crear.
Bach és el Brandemburg imperial i la
pregona tendresa de les variacions Golberg.
Bach és l’orgue parlant en nom de déu.
Bach és l’ànima dels homes
redimint-se en la passió segons Sant Mateu.
Bach és la catedral als peus de l’orgue
que parla al món.
Bach és el llaüt que abandona el
Renaixement terrenal i s’encarna al temple de l’etern.
Bach és la veu de déu.
Hi ha un abans i un després de Bach. Abans
de Bach, la música s’interpretava. Amb Bach, es va crear.
Qui no estima Bach no és capaç d’estimar
res.
Qui no estima Bach no és digne de ser
estimat.
estimat.
