Sostres: un cop més, plantant cara al feixisme anticatalà

És
un tòpic de l’esquerra dir que l’immigració enriqueix. mai no m’ha
semblat que la immigració enriqueixi res ni ningú que no sigui els
propis IMMIGRANTS. La immigració
enriqueix? Preguntem-ho als alemanys, si els turcs els han enriquits.
La immigració enriqueix? Preguntem-ho als francesos, si els peus negres
els han enriquit. La immigració enriqueix? Que ens ho preguntin als
catalans, si la immigració intencionada dels anys 50 i 60, tots aquells
espanyolots, van enriquir-nos, tots aquells espanyolots gràcies als
quals, i també a Carod-Rovira, avui un ser patètic i absurd, prealfabet
i ras i curt, ha pogut arribar a presidir el govern de la nació. La
immigració empobreix, sovint ve a la recerca d’uns drets sense voler
assumir els deures que aquests drets costen. La immigració no és
veritat que aixequés Catalunya perquè la mà d’obra és intercanviable i
la senyora de fer feines que ve de nit no ha aixecat El Bulli, ni
Macintosh, ni la meva minyona, ja emperdonaran la comparança, escriu
aquesta pàgina. Ja és hora que l’Occident fèrtil es deixi de sentir
culpable i reivindiqui la seva superioritat i que som els líders del
món lliure. La immigració no enriqueix: i més la immigració espanyola i
la sudamericana, que vénen encara a Catalunya com per dret de conquesta
sense fer, moltes vegades, cap esforç per aprendre el català.
Naturalment que hi ha excepcions, algunes i honroses excepcions. Però
ni amb la immigració no hem tingut sort, els catalans.

El que
enriqueix, no fotem, és anar a París o a Londres o allà on vulguis anar
i aprendre el món que veus i saber explicar-lo. El que enriqueix és
anar al Costes o a L’Ambroisie, però no que et vingui un estragerot
sense papers a buscar-se la vida.

Sobre aquest tema, com sobre
la majoria de tots els altres, és tanta la demagògia que ha fet
l’esquerra que de tòpic en tòpic han volgut donar la imatge d’un happy world que
no existeix i que ha fet d’escarni a molta gent que per culpa de la
immigració s’ho passa molt malament. Molta gent, sovint de classe i de
formació baixes que després s’apunten, i encara ens en sorprenem, a
partits o moviments d’extrema dreta o quasi.

La immigració és
fruit de la seva pobresa i del nostre desenvolupament. Ben segur que
crec en la caritat, però deixem això clar. La immigració és d’allà cap
a aquí, perquè ells han fracassat i nosaltres som el triomf. Que
vinguin, ok. Però endreçadament, educadament, donant les gràcies. Dient
bon dia, assumint que han d’incorporar-se als nostres valors que són
els que funcionen i oblidar la misèria d’on han hagut de fugir.

Que vinguin, però això és casa nostra i se sopa a l’hora que diguem nosaltres.