Això ho diu avui el lamentable conseller de Cultura de la CAC en una entrevista del Diari de Girona. Diu que els que defensem la catalanitat som feixistes i altres barrabassades vàries.
-En el seu elogiat discurs de Stanford, alertava vostè contra el catalanisne "essencialista". És un eufemisme que significa "intolerant"?
-No ben bé intolerant. Hi ha un catalanisme que surgeix durant la dictadura, que és un catalanisme resistent, perquè té la impressió que el seum país i les seves tradicions corren el risc de desaparèixer. Com que això és heroïc però és una anomalia, després genera la devoció per una mena de país mític, i hi ha gent que acaba imaginant una Catalunya estrictament catalana. Aquesta Catalunya, per mi, seria poc interessant i molt més petita. Algunes persones van acabar defensant una Catalunya poc connectada amb la situació real.
-Aquest "essencialisme"pot incubar feixisme?
-Sí. El risc de feixisme hi és a totes les societats. Quan un, potser perquè està en situació precària, està molt convençut de la seva veritat i pretén que els altres passin per aquesta veritat, hi ha la llavor del feixisme. Quan algú vol determinar la identitat dels altres, això és feixisme. La ciutadania és de tothom, la identitat tria cadascú la seva. Ser català, per tant, és un dret, no una obligació. Per això veig amb optimisme el futur de Catalunya, perquè la identitat catalana és flexible.
-Van per aquest mal camí de l’"essencialisme" els que consideren que la immigració portarà problemes a la identitat i la cultura catalanes? Em vénen al cap ara Heribert Barrera i Marta Ferrusola.
-Bé, es tracta de dues persones de més edat que jo. Puc respectar que hi hagi gent que pateixi -i a més a més de bona fe-, però crec que no hi ha una relació directa entre una cosa i altra. Els problemes de la identitat catalana ens venen del passat, no tenen a veure amb això. Encara avui, per exemple, en certes parts altes de Barcelona la llengua habitual és el castellà, en famílies catalanes. El que no podem és anar a l’estació i donar la culpa dels problemes al que acaba d’arribar; al revés, hem de ser capaços de compartir la nostra vida amb aquests que acaben d’arribar. I si els oferim un bon marc d’acollida, és possible que un dia decideixin que els convé i els ve de gust ser catalans. No hi ha cap més secret.
Extret del web www.unitat.org
Nota de noicat: Algun dia, fills de la grandíssima puta, porcs botiflers, escòria social, immundícia humana, rates de claveguera, Catalunya us farà pagar el mal que li esteu fent. I aquell dia jo vull ser a primera fila per veure els vostres ulls plorant abans d’empassar-vos la merda que esteu vomitant sobre la nostra sagrada nació.
