EL BLOC D\’EN NOICAT

El propietari i l’encarregat del restaurant Es Caliu de Cala d’Or mantingueren ahir una entrevista amb el vicepresident de l’Obra Cultural, Tomeu Martí, sobre la denúncia que el carter de la zona ha presentat a la Guàrdia Civil.

Aquest funcionari assegura que va patir una agressió que tindria l’origen en un conflicte lingüístic. L’amo i l’encarregat, a través de l’Obra, demanaren disculpes a tots els integrants de la comunitat mallorquina que s’hagin pogut sentir ofesos per la informació difosa pel carter a través dels mitjans, però que la discussió i els tocs que vingueren després no tingueren res a veure amb motius lingüístics.

L’encarregat, de fet, agraí a Martí el tracte i la bona acollida que sempre ha rebut a Mallorca des que arribà fa 14 anys, i on ha nascut el seu fill petit.

Així és com les gasten els serboespanyols. Primer ataquen, borden, agredeixen. Però quan se’ls planta cara s’arronsen com cucs i fugen cames ajudeu-me com un vulgar ramat de conills de bosc.

L’únic perdó que acceptarem els catalans és el del pes de la justícia caigut sobre els vostres caps totalment buits, serboespanyols!

Tweet

Hi ha gent que no mereix viure. I no s’ho mereix perquè la seva existència perjudica la dels altres.

Hi ha gent que fa por. No pas per la manera com vesteixen. No pas pel que diuen. No. Hi ha gent que fa por perquè en aparença són gent normal. Ho semblen, però no ho són. Són persones que pots tenir per company de feina i portar-t’hi d’allò més bé. Gent que passa els caps de setmana amb la família, amb els nanos. Marits i mullers exemplars. Els veïns que t’ho deixen tot sense demanar-te res a canvi. Els amics amb qui pots confiar.

Però aquesta gent fa por precisament perquè rere l’aparença de normalitat s’hi amaga la personalitat d’un delinqüent, d’un bàrbar, d’un psicòpata. Quina persona normal podria sinó ser capaç d’abandonar els seus propis pares en una benzinera, en un descampat, i ara també, als serveis d’urgències?

L’altre dia ho veia a les notícies. A Espanya s’ha posat de moda (i aviam quan triga a arrelar aquesta moda a Catalunya, que espero que mai) de portar els avis al servei d’urgències al·legant que està malalt. Unes hores més tard, quan surt el metge a comentar la situació amb els familiars, el metge es troba que aquests ja no hi són, i fins i tot han marxat de la ciutat per anar-se’n de vacances.

M’agradaria molt que a aquestes persones -a aquests fills de puta que podrien ser el teu veí- els passés el mateix que ells ara han gosat fer amb els seus pares. Tant de bo algun dia els seus fills els facin el mateix a ells i puguin venjar, així, el que els seus pobres avis -que els ho van donar tot als seus fills sense res a canvi- no poden fer pel seu estat de dependència.

Tant de bo algun dia la meva misantropia no tingués raó de ser…

Tweet

Et creus més llest que ningú.

Et creus el centre del món. Tant t’ho
creus, que et penses que el carril del mig de l’autopista es va fer
expressament per a tu.

La teva mare et va haver de parir pel
cul perquè tenia el cony ocupat follant amb el camioner de torn. I així vas sortir
tu.

Tu que ocupes el carril del mig
encara que l’autopista estigui buida.

Tu que circules a 100 Km/h pel mig de l’autopista
sense que t’importi una merda si hi ha més conductors a part de tu.

Tu que et penses que ets el rei del
mambo i resulta que ets el destorb que tothom voldria treure’s de sobre. Talment
com el fill tarat que tota família desitjaria haver avortat.

Però ara que hi penso… tant de bo si
només fossis tu el qui es pensa que el carril del mig el van fer només per a
ell. Tant de bo, perquè ara que hi penso, la teva subnormalitat s’ha fet moda i
en els temps que corren ja som pocs, massa pocs, els qui encara sabem què vol
dir el civisme, la decència i el respecte quan encara circulem, sempre que
podem, pel carril de la dreta de l’autopista.

Foto: típic circulador del mig moments abans de reingressar al frenopàtic després d’un permís de cap de setmana. 

Tweet

Jo no crec en déu: crec en Bach.

Al món hi ha grans compositors. Hi ha
grans músics. Hi ha grans instrumentistes. Hi ha grans sol·listes. Hi ha grans
intèrprets. Ells interpreten la música, però Bach la va crear.

Bach és el Brandemburg imperial i la
pregona tendresa de les variacions Golberg.

Bach és l’orgue parlant en nom de déu.

Bach és l’ànima dels homes
redimint-se en la passió segons Sant Mateu.

Bach és la catedral als peus de l’orgue
que parla al món.

Bach és el llaüt que abandona el
Renaixement terrenal i s’encarna al temple de l’etern.

Bach és la veu de déu.

Hi ha un abans i un després de Bach. Abans
de Bach, la música s’interpretava. Amb Bach, es va crear.

Qui no estima Bach no és capaç d’estimar
res.

Tweet

Vosaltres, que després de vint-i-tres
anys interminables de règim botifler, de pujolisme, vau enganyar els catalans
fent-los creure que portaríeu nous aires, sou rates de claveguera.

Vosaltres, ESC (Escòria Socialista de
Catalunya), no mereixeu liderar un partit que no us mereix.

Vosaltres, Carod, Puigcercós, Benach,
Huguet, Tresserras, Portabella, i altres rapinyaires de la menjadora, sou
l’encarnació viva de la putrefacció política i humana que trafica amb la
voluntat popular de la nació com ho faria qualsevol banda de tril·lers de la Rambla i delinqüencia
vària.

Vosaltres, porcs que sense la
política no seríeu res a la vida, heu prostituït Catalunya.

Vosaltres, rates de la dignitat, heu
convertit la dignitat nacional de Catalunya en un circ pornogràfic. Té més
dignitat una vulgar puta de carretera que la vostra miserable set de poder
capaç de fer-vos vendre la vostra pròpia mare a canvi de ser algú a la vostra
merda de vida.

Vosaltres, que xucleu la polla als
vostres amos espanyols.

Vosaltres, que calleu i permeteu el
saqueig de les obres d’art de Lleida i l’esquarterament del bisbat mil·lenari
de Lleida.

Vosaltres, que davant l’espoliació
fiscal que ofega els soferts catalans us feu palles amb la nòmina que l’amo
espanyol us passa cada mes amb els diners robats als catalans.

Vosaltres, polítics espardenyaires,
buròcrates de baixa estofa, ambaixadors de la indecència, carronyaires de la
menjadora pública, voltors de la història.

Vosaltres, grisos gestors de la colònia
espanyola.

Vosaltres, que vau atrevir-vos a fer
sortir el president espanyol al mateix balcó des d’on el nostre gran president
Macià va proclamar la repúbica catalana.

Vosaltres, que heu convertit TVE3 en
la televisió més espanyola d’Espanya.

Vosaltres, que heu convertit la
nostra venerable policia nacional en una rave
de nengs sense ofici ni benefici.

Vosaltres, que en la vostra puta vida
no agafeu un tren de rodalies, que ni pagueu peatge, que ni us vomiten racisme
anticatalà cada cop que demaneu en català en un bar, que ni heu de rellogar
habitacions per poder pagar la puta hipoteca, que ni viviu al costat de les
torres de la MAT
que ens esteu imposant, que ni sabeu què vol dir tenir un contracte escombraria…

Vosaltres, que heu insultat Catalunya
callant com a putes davant la imposició d’una hora de castellà als nostres
infants.

Vosaltres, que calleu.
Vosaltres, que permeteu.
Vosaltres, que fomenteu.

Vosaltres, Escòria Socialista de
Catalunya, antiga ERC, pel bé de Catalunya i pel bé del nostre futur, convé que
us acomiadin d’un partit que no mereix la vostra merda humana, la vostra misèria
política ni la vostra puta i fastigosa roïnesa moral.

Pel bé de Catalunya, militants de l’actual
Escòria Socialista de Catalunya, feu fora aquesta plaga de rates, de cretins mentals, i
torneu a recuperar una ERC que torni a posar ordre a la nostra bella, sagrada i
altiva nació.

Tweet

L’herència del colonialisme espanyol a Colòmbia: la degradació de les dones

Els
imperialistes espanyols es distingueixen per tres aberracions: 1)
Considerar les dones com un ésser inferior i com una propietat a qui es
pot assassinar impúnement: "La maté porque era mía". 2)
Fer de la tortura als animals un espectacle  públic i un "art": els
toros. I 3) Perseguir i exterminar la llengua i la cultura de tots els
pobles, nacions i tribus a les qual ha conquistat.

Dit això, no
és gens estrany que alguns colombians que han vingut a Balears a actuar
de mercenaris a sou de l’imperialisme espanyol i de punta de llança
contra els eivissencs, mallorquins, menorquins i formenterers facin
barrabassades com les que a continuació podeu llegir:

Reproduït de www.elmundo (en idioma espanyol):

EN IBIZAIntervienen objetos en un locutorio con la inscripción: ‘Pegarle a la mujer es educarla’

• El dueño del locutorio dice que la afirmación ‘es sólo un chiste’

Imagen del mostrador del locutorio intervenido (Foto: Israel Rodríguez)

Actualizado
viernes 16/05/2008 16:14 ISRAEL RODRÍGUEZIBIZA.- La Policía Nacional
intervino este miércoles un establecimiento del barrio de Fiqueretes,
en Vila, que vendía objetos decorativos con inscripciones que incitan
al maltrato a la mujer. Se trata de cuchillos de madera, en uno de los
cuales se podía leer la inscripción: ‘Pegarle a la mujer no es
maltratarla, es educarla’, según informaron los cuerpos de seguridad en
un comunicado de prensa.

Alertados por una denuncia anónima, efectivos del Grupo de Servicio
de Atención a la Familia de la Comisaría de Eivissa acudieron al
locutorio de paisano y levantaron acta de la intervención de varios
efectos.

Además del cuchillo citado, los policías requisaron también otro de
las mismas características "que contenía otra frase degradante hacia la
condición femenina", según los cuerpos de seguridad.

Las fuerzas del orden tramitaron un juicio rápido y dieron cuenta del hecho a la Fiscalía de Eivissa,
en funciones de guardia, ante la posibilidad de que con dichos anuncios
se estuviera produciendo una provocación al delito. De esta forma, se
establece la posibilidad de que exista responsabilidad penal por tal
motivo.

El propietario del locutorio, no obstante, no cree que la exposición de estos ‘ornamentos’ vulnere la ley ni atente contra la integridad de la mujer.

‘Chistes colombianos’

Muy al contrario, el responsable del establecimiento se defiende, en
declaraciones a este periódico, alegando que "únicamente" exhibe estos
objetos "a modo de adorno".

"No los vendemos, simplemente los tenemos expuestos para decorar",
precisa, muy amablemente, el individuo, de nacionalidad colombiana,
quien niega que las frases inscritas en estos objetos atenten contra la
integridad de la mujer: "Son chistes y bromas de Colombia".

Un redactor de ELMUNDO ha podido comprobar como, sobre el mostrador
el locutorio, pendían también otros elementos decorativos del mismo
estilo con frases como la siguiente: ‘Si alguna vez haz dado culito, demuéstralo con una sonrisa’
[sic]. Mientras el dueño del negocio explicaba, sin ningún atisbo de
preocupación, el significado de las inscripciones, una joven empleada
del locutorio, también de procedencia sudamericana, se dirigió al
periodista y, visiblemente molesta, manifestó: "Deberían preocuparse
por cosas más importantes".

La consellera de Bienestar Social y Sanidad, Patricia Abascal,
califica el suceso de "tremendamente negativo". Al conocer la versión
ofrecida por el responsable del local a EL MUNDO, Abascal espetó: "¡Que
se los lleve a Colombia! La titular insular de Bienestar Social y
vicepresidenta de la máxima institución isleña se mostró satisfecha por la denuncia anónima que ha permitido que la Policía actuara.

"No se puede consentir que haya expuesto una afirmación que, en primer lugar, alienta al maltrato y, en segundo, que cualquier elemento que trata a la mujer de manera vejatoria no puede ser aceptado, ni por el Consell, ni por ninguna persona".

Desde la Oficina de la Dona de las Islas Baleares celebraron la
"rápida actuación de la Policía" en este incidente y manifestaron su
deseo de que "se aplique la ley".

Nota: ens venien la moto que aquesta gentussa només eren gent de pas. De moment, l’únic que tinc clar és que, encara que realment només estiguin de pas (que no s’ho creuen ni ells),  el seu pas pel nostre país pot acabar amb més d’una dona sota terra en qualsevol cementiri per culpa d’aquestes rates inhumanes. 

Tweet

No sóc un fan d’en Salvador Sostres, però sí sóc fan de dir les coses clares i pel seu nom.

No sóc un fan d’esquerres ni un fan de dretes, però sí sóc fan del sentit comú.

No sóc un fan de la hipocresia que impera en aquest país, però sí sóc fan de la raó.

No sóc un fan de l’anarquia i el caos actual, però sí sóc fan de l’ordre.

No sempre coincideixo amb en Sostres, però sempre coincidiré amb aquells que, per aconseguir que Catalunya torni a ser un dels estats més gloriosos que mai ha tingut Europa, saben encarar-se amb qualsevol que es pensi que Catalunya ha de ser l’únic país del món on tot està permès i on, per insultar-nos cada dia, a més, et poden premiar amb el dret de votar…contra els catalans, és clar.

Salut i que us aprofiti aquest gran article d’en Salvador Sostres. 

La immigració enriqueix?

Tweet

Això ho diu avui el lamentable conseller de Cultura de la CAC en una entrevista del Diari de Girona. Diu que els que defensem la catalanitat som feixistes i altres barrabassades vàries.

-En el seu elogiat discurs de Stanford, alertava vostè contra el catalanisne "essencialista". És un eufemisme que significa "intolerant"?
-No ben bé intolerant. Hi ha un catalanisme que surgeix durant la dictadura, que és un catalanisme resistent, perquè té la impressió que el seum país i les seves tradicions corren el risc de desaparèixer. Com que això és heroïc però és una anomalia, després genera la devoció per una mena de país mític, i hi ha gent que acaba imaginant una Catalunya estrictament catalana. Aquesta Catalunya, per mi, seria poc interessant i molt més petita. Algunes persones van acabar defensant una Catalunya poc connectada amb la situació real.
-Aquest "essencialisme"pot incubar feixisme?
-Sí. El risc de feixisme hi és a totes les societats. Quan un, potser perquè està en situació precària, està molt convençut de la seva veritat i pretén que els altres passin per aquesta veritat, hi ha la llavor del feixisme. Quan algú vol determinar la identitat dels altres, això és feixisme. La ciutadania és de tothom, la identitat tria cadascú la seva. Ser català, per tant, és un dret, no una obligació. Per això veig amb optimisme el futur de Catalunya, perquè la identitat catalana és flexible.
-Van per aquest mal camí de l’"essencialisme" els que consideren que la immigració portarà problemes a la identitat i la cultura catalanes? Em vénen al cap ara Heribert Barrera i Marta Ferrusola.
-Bé, es tracta de dues persones de més edat que jo. Puc respectar que hi hagi gent que pateixi -i a més a més de bona fe-, però crec que no hi ha una relació directa entre una cosa i altra. Els problemes de la identitat catalana ens venen del passat, no tenen a veure amb això. Encara avui, per exemple, en certes parts altes de Barcelona la llengua habitual és el castellà, en famílies catalanes. El que no podem és anar a l’estació i donar la culpa dels problemes al que acaba d’arribar; al revés, hem de ser capaços de compartir la nostra vida amb aquests que acaben d’arribar. I si els oferim un bon marc d’acollida, és possible que un dia decideixin que els convé i els ve de gust ser catalans. No hi ha cap més secret.

 Extret del web www.unitat.org

Nota de noicat: Algun dia, fills de la grandíssima puta, porcs botiflers, escòria social, immundícia humana, rates de claveguera, Catalunya us farà pagar el mal que li esteu fent. I aquell dia jo vull ser a primera fila per veure els vostres ulls plorant abans d’empassar-vos la merda que esteu vomitant sobre la nostra sagrada nació.

Tweet

He trobat aquest article al web d’Unitat Nacional Catalana. Trobo que és un article que diu veritats com a punys, sense embuts, sense eufemismes i dient les coses tal com són. Us en recomano vivament la lectura. Aquí el teniu:

Des d’Unitat Nacional Catalana volem fer palesa la nostra total
oposició a la gestió dels nostres recursos hídrics per part dels
nostres governants i al model de país que promouen.

Ja fa molts anys que infinitat de poblacions i ciutats del nostre país
sofreixen restriccions d’aigua. Podríem parlar de certa normalitat en
això perquè el nostre és un país mediterrani. Però ja fa temps que
estem arribant als límits que pot suportar un país normal, i que
nosaltres mateixos estem creant un problema on no n’hi hauria d’haver
cap. Es tracta del model de país que hem creat i de l’augment en el
consum d’aigua que estem patint.

Tot plegat ha estat causat per una sèrie de factors:

-El primer i més evident és un augment espectacular de la població a
Catalunya. Hem passat de la Catalunya dels 6 milions a la dels 7,5
milions en molt pocs anys, i això ha provocat un augment del consum
d’aigua per raons òbvies.

-La sequera produïda pel canvi climàtic que s’accentua des de fa anys,
i que hauria de fer veure a tothom que ens hem d’adaptar a les
circumstàncies de recursos hídrics minvants i que no podrem augmentar
el consum d’aigua d’una manera indefinida.

-Un model econòmic de país massa recolzat en el turisme (de piscina,
camp de golf i pista d’esquí), que és un gran consumidor d’aigua.

-Un model agrícola basat en regadius massius, on no ha arribat una
aplicació generalitzada dels regs gota a gota, ni una gestió adequada
de l’aigua.

-Un gran desequilibri entre les conques de l’Ebre i les conques
internes, tant en població com en desenvolupament. Mentre que a
Barcelona i l’àrea metropolitana s’ha produït un creixement demogràfic
i urbanístic espectacular, a la resta del país no ha estat així.

Com a possibles solucions estratègiques i de futur:

- En primer lloc és obvi que cal canviar el model, abandonar el
creixement infinit en tots els aspectes (demogràfic, urbanístic i
industrial). Un territori pot suportar un nombre determinat de
persones, industries, serveis i infraestructures. Si se supera, el país
sofreix una degradació generalitzada.

- Subvencionar i exigir per part de les administracions l’ús del reg
gota a gota per tal d’incrementar l’estalvi en l’agricultura i fer un
desenvolupament agrícola d’acord amb els recursos hídrics existents.

- Abandonar un model econòmic que fa necessària l’entrada massiva
d’immigració per poder-se mantenir, i que per tant augmenta el consum
d’una forma molt important.

- Si parlem de dessaladores, tampoc no són cap solució miraculosa: s’ha
d’invertir una gran quantitat d’energia per dessalar aigua, i energia
és precisament el que ens mancarà en un futur molt proper.

- I encara que l’aigua del Roine pugui semblar una solució per tenir un
cost energètic menor, no podem basar el nostre subministrament en aigua
de fora del país: això ens faria massa dependents. Hauríem de
desenvolupar-nos d’acord amb els nostres recursos hídrics propis, ja
que no tenim cap seguretat que qui ens pugui vendre aigua ara no ho
deixi de fer en el futur per problemes similars als nostres o perquè
algú altre pagui un preu millor. L’aigua del Roine només permetria que
continués la roda del consum sense fi, i d’aquí a pocs anys tindríem
els mateixos problemes multiplicats.

Per tot això des d’Unitat Nacional Catalana demanem una gestió diferent
del país i dels recursos hídrics. I reclamem que Barcelona i la seva
àrea metropolitana també puguin patir restriccions d’aigua si és
necessari, i no s’eixugui la resta del país per mantenir un model
demogràfic, econòmic i urbanístic totalment desequilibrat i injust.
Volem un país on el creixement es realitzi on i quan sigui possible. No
volem un creixement demogràfic, industrial i urbanístic si no
existeixen el recursos hídrics, energètics i d’espai necessaris.

Ser més i créixer més no ens farà més feliços, ni contribuirà al nostre
benestar, ni a la nostra qualitat de vida; ans al contrari destruirà el
que som i el país on vivim.

Unitat Nacional Catalana. 17 d’abril de l’any 2008.

Tweet

Us hi heu fixat? Ara que
a Barcelona necessiten aigua, correm-hi tots!

Fa anys que hi ha moltes
comarques del país que no tenen aigua, sobretot a l’estiu. Els camps presenten
un aspecto desolador i a les cases els tallen el llum a diverses hores del dia.
Això passa, des de fa anys, en llocs tan “remots” com la Noguera, les Garrigues, la Segarra, la
Terra Alta, el Baix Cinca, el Matarranya o
fins i tot al mateix Pla de l’Estany.

I ningú no ha mogut mai
un sol dit.

I ara, ara que Barcelona
pot patir restriccions, correm-hi tots. Vinga a pensar en idees de bomber per
treure aigua sigui d’on sigui. Ara sí que hi ha sequera, perquè afecta a
Barcelona, i no abans, que només afectava a quatre vulgars pagesos i gent de
comarques!

Hipocresía nacional, heus-ho
aquí.

Tweet